Defensar l'accés a Internet és necessari, defensar-lo a les zones rurals és imprescindible

Mesures com la imposició de taxes que fomenten la limitació de la cobertura i el desemparament de les zones rurals augmenten les desigualtats en l'accés a Internet i la fractura digital

Article publicat a El Setembre(publicació crítica, social i cultural)Divendres 21/06/2019: 

La Fundació Guifi.net, encarregada de promoure el desplegament d’una xarxa de telecomunicacions mancomunada, oberta, lliure i neutral per fer arribar Internet a zones de difícil accés o desateses, tot just farà un mes manifestava en una nota de premsa la voluntat de l’Ajuntament de Torelló d’imposar una taxa per ús del domini públic imputant els metres de desplegament de fibra òptica que discorren actualment pel municipi i que tenen per objectiu fer arribar el desplegament de la xarxa de comuns de Guifi.net als municipis rurals veïns d’Orís i Les Masies de Voltregà.

Aquesta taxa, que la Fundació considera totalment irracional, pretén gravar la distància del desplegament imposant un import/metre independentment dels i les usuaris/es connectades, perjudicant a les zones rurals més allunyades dels punts d’interconnexió i fomentant, per aquest motiu, la fractura digital que existeix entre el món urbà i rural. És a dir, com més lluny, més car. De fet, no ens ve de nou, perquè l’any 2016, el mateix consistori, ja volia crear una taxa abusiva que feia inviable que la fibra òptica arribés als municipis rurals veïns a través de l’aprofitament de la recent construcció de la xarxa de distribució de l’aigua. Finalment, en aquella ocasió, la taxa no es va aplicar.

Si bé l’import de la taxa que ara es vol imposar presenta una rebaixa respecte de l’inicial que demanava l’Ajuntament de Torelló l’any 2016, encara estem parlant de 6.191,36 euros anuals per una distància de 5.330 metres dels quals, a més, finalment no s’han construït en la seva totalitat. Aquest fet fa inviable fer arribar Internet als veïns i veïnes d’Orís i de les Masies de Voltregà; i per això volem manifestar novament que sembla que des del consistori es preocupin més de crear l’impost que no pas de la ciutadania. La taxa suposa un cost de 3,70€ anuals per usuari/a entenent que qui assumirà finalment el cost són els veïns i veïnes de Les Masies i d’Orís i calculant una previsió de connexió a la xarxa Guifi.net del 40% dels habitants d’aquestes poblacions. 

En la mateixa línia, l’any 2014, la Generalitat de Catalunya havia creat una taxa que gravava el desplegament de fibra òptica a través de la utilització del domini públic de les carreteres per mitjà de la llei d’acompanyament als pressupostos, consistent en la imposició d’un import per metre, de manera que novament es penalitzaven els desplegaments rurals on les cases estan molt més lluny dels centres de distribució d’Internet.

Malgrat que l’any 2017 va incorporar-se una exempció amb la finalitat que aquesta taxa no s’apliqués en els trams de desplegament consistents en les connexions de serveis dels usuaris finals -com és el cas de tota la xarxa de distribució de Guifi.net-, des de finals del 2018 sembla que insisteixen a ressuscitar-la. En poblacions com Olost i Prats del Lluçanès implica un cost anual per usuari/a d’aproximadament 3€, entenent també que, com a molt, un 40% dels habitants d’aquestes poblacions accediran a la xarxa de Guifi.net.

La fibra òptica és la infraestructura que avui prioritzen les operadores per fer arribar Internet a les cases i permet una gran capacitat de trànsit, fet que millora la rapidesa de navegació, permet un desplegament que aprofita infraestructures ja existents, com carreteres i canonades d’aigua i, a més, a un preu per metre de fibra menor que el dels cables de coure tradicionals.

Text d'Odoo i bloc d'imatge

Des de la Fundació Guifi·net no es qüestiona en cap cas la competència dels ajuntaments i de la Generalitat per crear impostos –de fet, tots els ciutadans estem avesats a pagar-ne–, sinó que pretenem denunciar el caràcter abusiu i discriminatori d’uns impostos que fan inviable desplegaments a les zones menys poblades del territori. A més, el cas de Torelló té l’agreujant que pretén recaptar una taxa que repercuteix no pas en els veïns de Torelló sinó als residents dels municipis veïns i per a un servei que no li ha costat res al tractar-se de l’aprofitament d’una altra infraestructura, la de la distribució de l’aigua, que també paguem els ciutadans i les ciutadanes. A més, ja existeix un impost genèric de l’1,5% sobre la facturació anual dels operadors comercials per ocupació del domini públic municipal i entenem que la imposició de més impostos pel mateix concepte suposaria una doble imposició del tot il·legal i per la qual caldria buscar mecanismes que permetessin l’exempció, bonificació o deducció d’aquesta.

Però, a qui beneficia i a qui perjudica l’aplicació d’aquests tipus de taxes

Odoo CMS - una imatge gran

Des de la Fundació no entenem que es posin obstacles a aquells operadors de proximitat que despleguen xarxa en format de comuns i que tenen en compte les zones oblidades per les grans empreses operadores amb un model de negoci i de desplegament de la infraestructura especulatiu perquè així s’impedeix el desenvolupament d’una xarxa de telecomunicacions que no discrimina, oberta a la participació de tothom i que és sostenible. Guifi.net permet que per un mateix cablejat hi puguin oferir serveis diferents operadores evitant la multiplicitat d’infraestructures i afavorint que la ciutadania pugui escollir entre diferents opcions de serveis.

D’altra banda, el model de comuns també s’afavoreix la millora de les administracions electròniques i els serveis de l’administració cap al ciutadà, promociona l’aplicació de les tecnologies i la innovació en l’àmbit agrari i ramader, s’afavoreix la millora de connectivitat als centres educatius i de salut, promou el desenvolupament econòmic i potencia l’arrelament de la població jove, actius imprescindibles pel desenvolupament dels territoris. D’aquesta manera, es procura que qualsevol ciutadà o ciutadana tingui els mateixos drets més enllà d’on habiti o de la seva condició social, a través d’alternatives bottom-up com Guifi.net que ofereixen solucions a la fractura digital des del 2004.

La nota de premsa que la Fundació Guifi·net es va veure obligada a publicar abans de les eleccions municipals interpel·lava directament les diferents candidatures que es presentaven a l’Ajuntament de Torelló així com els Departaments de la Generalitat de Territori i Sostenibilitat, i de Polítiques Digitals i Administracions Públiques.

En aquesta els preguntàvem: «Esteu d’acord a en impulsar taxes per a l’accés a Internet (Dret Humà reconegut per l’ONU el 2011) basades en un import per metre desplegat, comprometent així la viabilitat en zones allunyades de nuclis urbans i amb poca densitat de població de manera que es discriminen els territoris i s’afavoreix la fractura digital?»

Fins a dia d’avui, només la candidatura CUP Torelló-SomPoble va contestar la nostra interpel·lació i va informar-nos també de la formulació per part del seu grup municipal d’una pregunta al govern del consistori sobre la taxa, transmetent-nos la seva voluntat de tractar-ho a fons durant aquest nou mandat. De les altres candidatures i Departaments de la Generalitat encara n’esperem resposta.



Comparteix la notícia a